Sala 2

LA REPOBLACIÓ FORESTAL DE LES DUNES

Un model de fixació d’un sòl àrid en condicions meteorològiques adverses.

Les intervencions començaren el maig de 1896 amb el reconeixement del sistema dunar a càrrec de Francisco Mira i del president del Consell Forestal, José Jordana i Morera.

El projecte ‒signat per Mira en 1897‒ permet apreciar el perill que patia Guardamar davant l’avanç de les dunes: entre 3 i 8 metres anuals.

La prioritat de les tasques se centrà a contenir els sediments duts pel riu Segura en una duna litoral artificial. Les cases es protegiren amb encanyissades situades al límit entre les dunes i els carrers de la vila.

El camp dunar ‒amb una extensió de 846 hectàrees‒ es dividí en 4 perímetres o zones amb graus diversos de prioritat; la més cabdal, sens dubte, era la més pròxima a Guardamar.

En cadascun d’aquests perímetres se sistematitzà la faena de manera semblant:

• Es creà un viver principal en el qual s’assajarien mètodes de fixació i de plantació. Després, es feren vivers secundaris o volants.

• Es construïren les infraestructures indispensables: els camins i les cases forestals vinculats a la vigilància i al manteniment.

• S’hi fixaren les dunes mitjançant tècniques diverses de plantació com ara els sistemes Bremontier, Goury i empordanés.

INICIS DE LA REPOBLACIÓ FORESTAL

Tots els drets d’autor i copyright reservats © Museu Enginyer Mira

LA FESTA DE L’ARBRE

La primera celebració de la Festa de l’Arbre a Guardamar fou el 4 de març de 1904.

Consistí en un acte obert a tot el poble centrat, però, al voltant dels xiquets. Aquests ‒acompanyats pels mestres d’escola‒ plantaven arbres i cantaven himnes.

Hi participaven activament la banda de música i les autoritats locals. El moment més esperat era el discurs de Francisco Mira.

A hores d’ara, aquesta festa se celebra encara a Guardamar, sense perdre gens ni miqueta l’esperit pedagògic amb el qual es va concebre.

BOTÀNICA DE LES DUNES DE GUARDAMAR

Mapa vegetació inicial dunes de Guardamar

Espècies anteriors a la repoblació:

Francisco Mira féu un breu estudi de la vegetació que creixia de manera natural a les dunes.

Entre les 32 espècies descrites per l’enginyer cal fer esment del borró (Ammophila arenaria), la mata melera (Ononis natrix) i les canyes (Arundo donax) com les més adients per a protegir els sembrats i per aturar l’avanç de l’arena.

Espècies emprades en la repoblació forestal:

Als vivers i plantacions es féu un seguiment de la viabilitat de diverses espècies: més d’una desena entre herbàcies i arbustives i unes seixanta arbòries. Les definitives foren:

Arbustiva i herbàcia.

En la formació de la duna litoral s’usà el borró i la mata melera als vessants i les piteres (Agave americana) a la carena.

Per protegir la plantació i el sembrat s’emprà el borró i la mata melera.

Els vessants més pronunciats de les dunes interiors es cobriren amb ungla de gat (Carpobrotus sp.).

Arbrat.

Després de les experiències dutes a terme amb diverses varietats de pi s’optà per la carrasca (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea).

També dos eucaliptus (Eucalyptus camaldulnensis i E. gomphocephala), xiprers (Cupressus macrocarpa i C. horizontalis), palmeres (Phoenix dactylifera) i un petit rodal d’araar (Tetraclinis articulata).