Les intervencions començaren el maig de 1896 amb el reconeixement del sistema dunar a càrrec de Francisco Mira i del president del Consell Forestal, José Jordana i Morera.
El projecte ‒signat per Mira en 1897‒ permet apreciar el perill que patia Guardamar davant l’avanç de les dunes: entre 3 i 8 metres anuals.
La prioritat de les tasques se centrà a contenir els sediments duts pel riu Segura en una duna litoral artificial. Les cases es protegiren amb encanyissades situades al límit entre les dunes i els carrers de la vila.
El camp dunar ‒amb una extensió de 846 hectàrees‒ es dividí en 4 perímetres o zones amb graus diversos de prioritat; la més cabdal, sens dubte, era la més pròxima a Guardamar.
En cadascun d’aquests perímetres se sistematitzà la faena de manera semblant:
• Es creà un viver principal en el qual s’assajarien mètodes de fixació i de plantació. Després, es feren vivers secundaris o volants.
• Es construïren les infraestructures indispensables: els camins i les cases forestals vinculats a la vigilància i al manteniment.
• S’hi fixaren les dunes mitjançant tècniques diverses de plantació com ara els sistemes Bremontier, Goury i empordanés.
Tots els drets d’autor i copyright reservats © Museu Enginyer Mira
Consistí en un acte obert a tot el poble centrat, però, al voltant dels xiquets. Aquests ‒acompanyats pels mestres d’escola‒ plantaven arbres i cantaven himnes.
Hi participaven activament la banda de música i les autoritats locals. El moment més esperat era el discurs de Francisco Mira.
A hores d’ara, aquesta festa se celebra encara a Guardamar, sense perdre gens ni miqueta l’esperit pedagògic amb el qual es va concebre.
Tots els drets d’autor i copyright reservats © Museu Enginyer Mira
Tots els drets d’autor i copyright reservats © Museu Enginyer Mira