Sala 5

La creació de l’Escola d’Enginyers de Monts ‒en 1846‒ fou el primer impuls per a la protecció i regeneració dels monts espanyols. En els decennis següents es desenvolupà la legislació per a la seua protecció.

El 7 de desembre de 1895 es publicà el Reial Decret pel qual es plantejava la necessitat de repoblació forestal de les dunes mòbils que pogueren causar danys a collites i poblacions.

Aquests treballs no hagueren estat possibles sense la creació ‒en 1888‒ de les Divisions Hidrològic-Forestals. L’actuació més emblemàtica de la 3a Divisió ‒conca del Segura‒ es dugué a terme a Serra Espunya (Múrcia) i fou dissenyada per Ricardo Codorniu.

La plantació de 600.000 arbres, l’obertura de 8 km de camins entre els tossals d’arena, la construcció de pous, els vivers i el manteniment significaren una tasca ingent duta a terme pel veïnat de Guardamar amb la intervenció dels organismes oficials de l’època.

Així, durant més de 40 anys, generaren el paisatge que coneixem, a hores d’ara, dels tossals d’arena alhora que salvaren el poble d’una destrucció assegurada.

“”El poble de Guardamar lluita per la seua existència de la seua fundació ençà: al començament contra els atacs dels conqueridors, més tard contra els terratrèmols i, a hores d’ara, contra la invasió de les arenes “”.

Francisco Mira i Botella. 1903.